{"id":3662,"date":"2020-09-16T19:50:43","date_gmt":"2020-09-16T19:50:43","guid":{"rendered":"https:\/\/trailrunner.cat\/?p=3662"},"modified":"2020-09-16T19:50:45","modified_gmt":"2020-09-16T19:50:45","slug":"12a-posicio-a-swisspeaks-360","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/?p=3662","title":{"rendered":"12a posici\u00f3 a SwissPeaks 360"},"content":{"rendered":"\n

Mentre estic escrivint aquestes l\u00ednies em passa pel cap cada moment (bo i dolent) viscut en aquesta dura, dura, dur\u00edssima SwissPeaks 360<\/strong><\/a>.<\/span><\/p>\n

Poder explicar-ho tot amb p\u00e8ls i senyals no ser\u00e0 possible perqu\u00e8 potser se\u2019m passa algun detall i a part que seria una cr\u00f2nica massa llarga i pesada de llegir.<\/span><\/p>\n

\n

Tamb\u00e9 teniu una petita entrevista radiof\u00f2nica que em van fer la bona gent de R\u00e0dio Cass\u00e0 (Cass\u00e0 de la Selva) dies despr\u00e9s de la cursa, podeu escoltar-la clicant a<\/strong> ENTREVISTA<\/strong><\/a><\/p>\n<\/blockquote>\n

Des de principis d\u2019any, abans que pass\u00e9s tot el tema del COVID-19<\/strong>, ja era per mi \u201cLa cursa de l\u2019any<\/strong>\u201d, tenia planejats varis entrenaments de llarga durada i varies ultres en el calendari que em servirien d\u2019entrenament per aquesta \u201cb\u00e8stia<\/strong>\u201d. El Cas \u00e9s que amb el tema del COVID-19<\/strong> tota la temporada de preparaci\u00f3 s\u2019havia anat a norris i jo ja pensava que aquesta cursa no seria menys i que tamb\u00e9 es cancel\u00b7laria com s\u2019ha fet amb la resta de curses d\u2019arreu del m\u00f3n… <\/span><\/p>\n

Doncs NO!<\/strong> Aquest su\u00efssos pels seus collons que ni COVID-19 ni h\u00f2sties<\/strong>, la cursa es fa i punt! Aix\u00f2 si, el nombre d\u2019inscripcions el van baixar de 500 a 300 dorsals, per no tenir tanta aglomeraci\u00f3 de gent.<\/span><\/p>\n

Doncs res, tant bon punt ens van deixar sortir despr\u00e9s del confinament…GAS! entrenar, entrenar i entrenar per poder arribar mitjanament preparat a aquest gran repte.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Dit aix\u00f2… Em presento el dilluns dia 1 de setembre<\/strong> a la tarda al poble de Bettmeralp<\/strong><\/a> d\u2019on comen\u00e7ava la cursa a les 00:00<\/strong>. Des de les 14:00 que ja feien la rebuda de corredors i control de material\/entrega de dorsals, etc… Anar-hi tant d\u2019hora no va anar gaire b\u00e9 per aguantar els nervis, ja que encara faltaven unes hores per comen\u00e7ar i tothom estava pel polivalent de Bettmeralp<\/strong> \u201ctirat\u201d pels matalassos esportius del local, intentant dormir unes hores abans de la sortida. Jo em vaig preparar la bossa de vida (la que trobaria cada 50 kms a les bases de vida<\/strong>), despr\u00e9s de tenir-ho tot apunt, la meva dona l’Anna, em recomana que intenti descansar una estona tombat en un dels matalassos del polivalent, ho intento i m\u2019hi estic quasi una hora, per\u00f2 els nervis del gran dia no em deixaven desconnectar del tot per poder dormir una estona aix\u00ed que desisteixo i em poso a mirar la gent, corredors, acompanyants, organitzaci\u00f3 que hi havia en el polivalent. Es veia que tothom estava una mica nervi\u00f3s per tot plegat.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Em poso a mirar la meteo per veure quina setmana tindria, si seria gaire freda o molla, sembla que no! Que tindrem una setmana collonuda per fer la cursa! Fant\u00e0stic!<\/strong><\/span><\/p>\n

Hora de sopar, 21:30, els de l\u2019organitzaci\u00f3 ens diuen que els corredors i els acompanyants tenim descompte si sopem al restaurant del polivalent, doncs que no sigui dit, cap a sopar! Un bon plat de pasta i 2 caf\u00e8s dobles per no adormir-me! <\/span><\/p>\n

Ja a falta de 15 minuts per la sortida ja em poso tots els estris, roba d\u2019abric a sobre i amb la dona i la petita de casa ja sortim cap a fora a l\u2019arc de sortida on l\u2019organitzaci\u00f3 m\u2019esperava perqu\u00e8 em pos\u00e9s cap al davant de tot amb els \u201cpro\u201d<\/strong>. Jo vaig quedar estranyat perqu\u00e8 no entenia que hem fessin anar al davant i era perqu\u00e8 per n\u00famero de dorsal (7)<\/strong> em tocava anar al davant i tamb\u00e9 pels punts de ITRA<\/strong>,(ja m\u2019anava b\u00e9 perqu\u00e8 no m\u2019agrada enganxar taps a la sortida) incl\u00fas em van presentar pels altaveus de la cursa com Francesc Martin Toro de Trailrunner.cat, el catal\u00e0!<\/strong> Jajajajjaj L’Anna i jo ens v\u00e0rem quedar de pedra al sentir-ho. Aix\u00f2 em va donar un \u201cxute\u201d de bon rotllo i d\u2019energia per comen\u00e7ar la cursa.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019un briefing s\u00faper curt i r\u00e0pid comen\u00e7a el compte enrere per la sortida 5…4…3…2…1 GO! ALE ALE ALE!!!<\/strong><\/span><\/p>\n

A partir d\u2019ara ho resumir\u00e9 tot una mica m\u00e9s si no aix\u00f2 pot ser molt llarg.<\/span><\/p>\n

Comen\u00e7o la cursa a bon ritme seguint els 6 primers del davant, que en el moment de sortir, portaven un ritme que es podia seguir b\u00e9 sense rebentar-se massa, \u00e9s l\u00f2gic, en una cursa tant llarga no pots sortir a \u201cfondu\u201d perqu\u00e8 son molts quil\u00f2metres i t\u2019has de dosificar molt b\u00e9. <\/span><\/p>\n

B\u00e9, arribats al km 17 i despr\u00e9s d\u2019una llarga baixada arribem al primer avituallament, aqu\u00ed no hi havia l’Anna ja que havia marxat cap a l\u2019apartament amb la nena per poder descansar pel dia seg\u00fcent. Fins aqu\u00ed tot correcte i amb ganes d\u2019encarar la primera pujada \u201cpepina\u201d, seguim molt a prop d\u2019un corredor franc\u00e8s que anava a un ritme similar al meu i que m\u2019anava b\u00e9 per no passar la nit sol, ja que tot el que pugui anar acompanyat de nit millor. La nit \u00e9s un \u201ctost\u00f3n\u201d si vas sol. Pam<\/strong>! Primera base de vida (km 49,9<\/strong>), arribo de clar i on veig que hi ha un parell de corredors parats menjant, penso, de conya n\u2019haur\u00e0s atrapat dos en els primers 50 kms per\u00f2 res, a la que em trec la motxilla per agafar una mica de menjar, ja veig que s\u2019aixequen i arrenquen a c\u00f3rrer. Doncs res, acabo de menjar un plat de pasta calenta amb una mica de tomata, faig un bon abastament de l\u00edquid i sant tornem-hi, ara venia una pujada que deu ni do, de fet, aquesta cursa, totes les putes pujades eren km vertical<\/strong>, no n\u2019hi havia cap de lleugera, totes eren super empinades<\/strong>.<\/span><\/p>\n

Continuem amb for\u00e7a per encarar els propers 50 kms m\u00e9s fins la la pr\u00f2xima base de vida, si que hi havia algun avituallament entremig, cada 10 -12 kms, per\u00f2 el que el meu cap pensava era anar passant de 50 en 50<\/strong>, de base de vida a base de vida.<\/strong> En aquest tram vam arribar a cotes 2.892 i 2.874<\/strong> amb uns sifons entremig que et deixaven sense respiraci\u00f3 de lo durs i t\u00e8cnics que eren. Per fi arribem a Grimetz (km 104,8 segona base de vida)<\/strong> aqu\u00ed l’Anna em comenta que vaig en posici\u00f3 7 i que els 10 primers estem anant massa r\u00e0pid. Jo l\u2019hi comento que el ritme \u00e9s bo, que no \u00e9s tant alt com si fos una ultra de 120 km per\u00f2 que es pot portar b\u00e9 si es dosifiquen b\u00e9 les pujades i les baixades, es baixen a \u201ctall de boig\u201d<\/strong>. Per\u00f2 aviat aquestes paraules em passarien factura\u2026<\/strong><\/span><\/p>\n

Surto de l\u2019avituallament i la cosa es comen\u00e7a a notar, cames, genolls, turmells for\u00e7a carregats i masegats, jo pensava, collons si nom\u00e9s en portes 100 i pocs i ja est\u00e0s aix\u00ed? Va parir que dur que ser\u00e0 aix\u00f2!<\/strong> Per\u00f2 res, aixeco el cap, miro les vistes que apunten cap als cims m\u00e9s preciosos dels Alps, amb vistes al Mont Blanc<\/a> i al Cerv\u00ed<\/a><\/strong> tamb\u00e9, quina passada!! Aix\u00f2 em donava una for\u00e7a descomunal per seguir endavant.<\/span><\/p>\n

Seguim cap al meridi\u00e0 de la cursa, la base de vida de Grande Dixence (km 147,8)<\/strong> l\u2019\u00faltima baixada abans d\u2019arribar va ser mortal per mi, em va passar pel cap arribar al avituallament i tirar la tovallola\u2026<\/strong> Quan vaig arribar al coll de la Meina (2.702M)<\/strong> estava tot nevat i el paisatge era espectacular, per\u00f2 arribava al coll amb ZERO<\/strong> energia, em feia mal el pit al respirar com si fos un flat molt profund i a sobre amb estossegades que quan em mocava treia sang pel nas<\/strong>, aqu\u00ed vaig tenir un moment de p\u00e0nic i per aix\u00f2 vaig pensar\u2026 ei que cardes?<\/b> est\u00e0s molt cardat i encara no ets a la meitat, est\u00e0s patint com mai ho havies fet a cap ultra i a sobre t\u2019est\u00e0 destrossant el cos\u2026. saps qu\u00e8?<\/strong> agafat la baixada caminant tranquil\u00b7lament per recuperar l\u2019al\u00e8 i les pulsacions, baixa tranquil, que donin pel sac a les posicions i quan arribis a la base de vida PLEGA!<\/strong> Dit aix\u00f2 vaig tardar molt\u00edssim en baixar  fins arribar a la cota m\u00e9s baixa \u00f3n m\u2019estava esperant l’Anna amb la peque, en una corba. Em va preguntar que qu\u00e8 tal estava i jo l\u2019hi vaig contestar dos paraules: FATAL, PLEGO!<\/strong> Ella va intentar treure\u2019m del cap que plegu\u00e9s, que tenia la base de vida a prop i que all\u00e0 mir\u00e9s de refer-me una mica i que ja decidir\u00eda si plegaria o no.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A m\u00e9s em va comentar que el company amb el que havia coincidit forces quil\u00f2metres, el dorsal 38 un Su\u00efs que es deia Steven i que parlava el castell\u00e0<\/strong>, acabava de passar i tamb\u00e9 deia que estava molt fotut i que a la base de vida ja veuria que feia. Jo l\u2019hi vaig dir que seguia caminant tranquil\u00b7lament per\u00f2 que ho tenia molt clar que plegaria. Vaig seguir endavant quan de sobte veig que apareix la que era en aquell quilometratge, la 2a dona de la general al darrera meu<\/strong>, tota vestida de salomon impecable i s\u2019em posa al davant. Em va anar de conya perqu\u00e8 portava un ritme no gaire m\u00e9s r\u00e0pid que el meu (ella tamb\u00e9 estava cardadilla<\/strong>) que em va ajudar a referme una mica d\u2019\u00e0nims per arribar a la base de vida.<\/span><\/p>\n

Per FI! Arribo a la base de vida on hi trobo l’Anna i la peque amb tots els estris preparats a sobre la taula, la roba per dutxar-me el sac de dormir i tamb\u00e9 veig que hi ha l\u2019Steven que estava com jo, amb una cara de demacrat que tela!<\/strong> Total, l’Anna em prepara el menjar que va arreplegar al avituallament, que per cert estan sonats, carn estofada i patates fregides<\/strong>, tela tela\u2026. En fi, jo m\u2019ho vaig menjar com si all\u00f2 fos el millor menjar de la terra, tot seguit vaig passar un segon per la la dutxa i vaig anar a dormir un parell d\u2019hores per veure si em refeia i continuava. <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Poso el despertador a les 12 en punt, em venen a despertar els de l\u2019organitzaci\u00f3 i baixo r\u00e0pid cap on tenia els estris i la fam\u00edlia. Em comenten que l\u2019Steven i la 2a dona estan dormint encara<\/strong>, que ja tinc el m\u00f2bil carregat i  <\/span>que est\u00e0 tot apunt perqu\u00e8 marxi i no pensi en abandonar. Jo, m\u2019entre m\u2019anava col\u00b7locant la motxilla i omplint els bidons d\u2019aigua amb isot\u00f2nic (rendiment_race<\/strong><\/a>) pensava\u2026 que fas? tires? et quedes?<\/strong> l’Anna m\u2019animava a continuar, em deia que feia bona cara i que el pr\u00f2xim avituallament no estava tant lluny, que a partir d\u2019aqu\u00ed m\u2019ho agaf\u00e9s m\u00e9s tranquil i que no penses en c\u00f3rrer m\u00e9s o les posicions. Jo l\u2019hi vaig contestar que si si, que ho tenia clar que si continuava era abaixant el ritme i anar passant els quil\u00f2metres com pogu\u00e9s per\u00f2 sense estressar-me.<\/span><\/p>\n

Dit i fet!<\/strong> surto amb ganes i for\u00e7a del quil\u00f2metre 150, rumb cap als 50 quil\u00f2metres seg\u00fcents, jo ja m\u2019ho agafava d\u2019aquest estil, anar sumant de 50 en 50 i llestos (per\u00f2 es diu aviat jejeje qui em va parir!<\/strong>) al cap d\u2019un parell d\u2019hores vaig notar com una esp\u00e8cie de RESET al cos<\/strong>, em va venir com un \u201csubidon\u201d d\u2019adrenalina que em va fer pujar aquelles putes \u201cpales\u201d<\/strong> com una gasela. En els seg\u00fcents avituallaments petits on anava coincidint amb l’Anna, ella em deia, Francesc estic mirant els parcials que est\u00e0s fent tu i el que estan fent els primers i des del principi de la cursa, hi ha molts trams que est\u00e0s fent el mateix temps que ells o incl\u00fas a vegades vas m\u00e9s r\u00e0pid\u2026 BUAAA EL QUE EM VA DIR!!<\/strong> Aix\u00f2 encara em va \u201cenxerinar” m\u00e9s! Portava un gas a sobre\u2026 (tot i comptant que ja portava casi 200 kms a les cames) Anava animad\u00edssim amb la mirada directe a la base de vida del quil\u00f2metre 199,6 (CHAMPEX-ARPETTE<\/strong>), per\u00f2 abans en un dels \u00faltims avituallaments l’Anna em va dir:<\/span><\/p>\n

\n

Quan passis per la Fen\u00e9tre d\u2019Arpette (un coll 2.665M) vull que em recullis una pedreta per mi i la clara que ser\u00e0 la nostra pedreta de la bona sort. (Hi hav\u00edem estat anys enrere els dos junts i era un punt que ens portava bons records)<\/b><\/span><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aix\u00f2 que em va dir, em va anar molt b\u00e9 per treure els monstres del cap que em venien a veure cada dos per tres i pensar en coses positives i seguir endavant.<\/span><\/p>\n

Cau la nit i jo ja em vaig acostant a la zona de CHAMPEX<\/strong>, arribo al poble de CHAMPEX LAC<\/strong> pensant que la base de vida seria all\u00e0, uff no. MERDA<\/strong>! El cap ja em tornava a fer de les seves, ja veia que encara faltava bastant per la base de vida i semblava que passar per CHAMPEX LAC<\/strong> era com una al\u00b7lucinaci\u00f3! Jo comen\u00e7ava a agafar fred, em paro, em poso el plomes, el buff, la caputxa, guants, paravent GORE-TEX i segueixo, per la vora del riu seguint cam\u00ed amunt. CHAMPEX LAC<\/strong> ja havia quedat enrere i jo ja no sabia on navegava, anava corrent\/ caminant com un zombie<\/strong>, pensant constantment que la base de vida era all\u00e0 mateix\u2026 Finalment entremig del bosc, veig una llumin\u00e0ria i de sobte PAM! La base de vida<\/strong>! Jo estava congelat, aquella base de vida era de les m\u00e9s prec\u00e0ries de totes. El menjar el servien en una carpa on feia un fred de collons<\/strong> i per dormir, tenies que entrar en una \u201cbarraca\u201d on nom\u00e9s hi havia 2 habitacions per dormir on una estava plena de trastos i l\u2019altre hi ha via 2 persones dormint. Jo em vaig fer un forat per all\u00e0 mig i vaig posar-me el despertador en 1 hora. Vaig pensar que m\u2019aniria b\u00e9 1 hora per dormir, refer forces i treure\u2019m la fred de sobre. <\/span><\/p>\n

Passada l\u2019hora em desperto conjuntament amb un noi dels que hi havia a l\u2019habitaci\u00f3 i em comen\u00e7o a posar bambes i preparar motxilla, em notava for\u00e7a refet. Surto a la puta carpa de la fred<\/strong>, em prenc un caf\u00e8 americ\u00e0 amb un parell de talls de coca de ves a saber que era per\u00f2 estava for\u00e7a bona i xocolata.<\/span><\/p>\n

Surto, GAS cap a la Fen\u00e9tre d\u2019Arpette<\/strong> a buscar la pedreta de la sort per la fam\u00edlia<\/strong> i a seguir. Comen\u00e7o a encarar la pujada al coll i all\u00f2 es comen\u00e7a a empinar i a posar t\u00e8cnic, la panxa no se l\u2019hi havia posat gaire b\u00e9 el caf\u00e8 amb la coca i tenia molt de rebombori\u2026 Total que veig un frontal darrera meu i m\u2019avan\u00e7a. Era el noi que s\u2019havia llevat al mateix moment que jo a la base de vida. No en faig cas i intento no seguir-lo ja que portava un ritme m\u00e9s bo que el meu i jo no volia tornar a \u201cpetar\u201d. Quan finalment arribo al cim, agafo una pedreta ben maca del terra i la guardo dins la motxilla. Comen\u00e7a la trepidant baixada pel costat d\u2019una glacera fins al avituallament al costat de TRIENT<\/strong>, aqu\u00ed em vaig fotre 2 raclettes amb les seves respectives patates bullides que BUA!<\/strong> em van revifar de valent!<\/span><\/p>\n

Continuem a pas \u201cfatigu\u00e9\u201d jajajajaj cap a FINHAUT<\/strong> on aqu\u00ed m\u2019esperava de nou la fam\u00edlia. Jo en tenia unes ganes escandaloses de veure-les i per fi, despr\u00e9s d\u2019un sif\u00f3 que segons el perfil de la cursa no era res comparat amb el que port\u00e0vem ja, doncs s\u2019em va posar for\u00e7a malament arribar fins a FINHAUT<\/strong>. <\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un cop arribat, veig que hi ha la segona noia (la de SALOMON, que m\u2019havia avan\u00e7at m\u2019entre jo dormia a Arpette<\/strong>) que anava ben coixa i que estava menjant amb la calma. Jo vaig comen\u00e7ar a menjar tot el que m\u2019havien preparat, arr\u00f2s, salsitxes, redbull\u2026 amb aquestes que surto de l\u2019avituallament amb les piles carregades i pensant en ja atrapar el quil\u00f2metre 260 que seria l\u2019\u00faltima base de vida abans de l\u2019arribada.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aqu\u00ed quan comen\u00e7o a enfilar cap al Coll d\u2019Emaney (2.462M)<\/strong> sento unes passes al darrera i abans de girar-me, pensava que era la de SALOMON que ja s\u2019havia refet i anava a m\u00e9s bon ritme que jo. Doncs no! Era la 1a dona<\/strong>, la Anita LEHMANN (l\u2019any 2019 havia quedat 1a dona)<\/strong> la tia semblava una vikinga<\/strong>, anava amb pantalons de caminar escor\u00e7ats com uns pirates i anava fotent sorolls com si fos un senglar ferit! jajaja La tia portava un gas que era dif\u00edcil posar-se al darrera per seguir-la gaire estona. Jo ja no sabia a quina posici\u00f3 estava i tampoc m\u2019importava gaire\u2026 JO VOLIA ACABAR AQUELL INFERN!<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Res, abaixo el cap, em poso una mica de m\u00fasica al ipod i GAS amunt, avall i amunt direcci\u00f3 al coll de Susanfe<\/strong>, que ja seria l\u2019\u00faltima cota m\u00e9s alta que quedava en els \u00faltims quil\u00f2metres.<\/span><\/p>\n

Abans d’arribar a la base de vida, a l’avituallament de BARME (quil\u00f2metre 294,4)<\/strong>, hi havia l’Anna i la peque que m’esperaven amb 2 mini pizzes!!!<\/strong> BRUTAL<\/strong>! All\u00f3 va ser “lo m\u00e1s” jo estava fins els collons de menjar formatges, xocolates, sopes, etc… a sobre vaig arribar a l’avituallement que necessitava descansar 1 hora, per\u00f2 els de l’organitzaci\u00f3 em van dir que all\u00e0 no es podia dormir, que tenia que anar fins la pr\u00f2xima base de vida… UFF, quina putada pensava…<\/strong> L’Anna em va calmar i em va fer veure que nom\u00e9s em quedaven 10 quil\u00f2metres per la base de vida i que en poca estona hi seria i podria dormir. Jo amb el cap “girat de son” em vaig menjar les pizzes, em vaig posar roba llarga de cap a peus i som-hi!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Arribo a l\u2019\u00faltima base de vida la nit de dijous a divendres a les 0:32<\/strong> i al entrar (ben destarotat<\/strong>) veig que hi havia la 1a noia, l\u2019Anita<\/strong> que estava menjant alguna cosa que s\u2019acabava d\u2019aixecar de fer un cop de cap. Jo com sempre, m\u2019en vaig amb la fam\u00edlia i menjo for\u00e7a arr\u00f2s, em quedo una estona pensant si dormir l\u2019\u00faltima hora i tirar fins el final o tirar sense m\u00e9s\u2026. Res, el cos em demanava feia estona una petita parada i l\u2019hi faig cas. L’Anna va marxar cap a dormir amb la peque i jo cap a dormir dins un sac en un rac\u00f3 de l\u2019avituallament on hi havia habilitada una zona per dormir, poso el despertador en 1 Hora i poso el frontal a carregar pel que seria l\u2019\u00faltima nit de la cursa!<\/strong><\/span><\/p>\n

DING DING DING! alarma a les 1:50<\/strong>, em llevo, em rento la cara i em sono el nas, uffffffff quin merder… i fotent uns estossecs de ducados negre que flipes jajajajaja\u2026 Em poso tots els estris a sobre, omplo bidons, endollo els casos del ipod amb PASTIS & BUENRI<\/strong> a tot drap per encarar la nit amb la mirada i pensament focalitzats cap a la meta (encara em quedaven uns quants metres de desnivell positiu i uns 54 quil\u00f2metres jajajaja BOIG!!!!<\/strong>) Jo feli\u00e7 com una \u201cperd\u00eds\u201d fotent canya a tot el que el cos em donava, que ja no era per gaire, per\u00f2 a mi em donava la sensaci\u00f3 que anava com l\u2019arale norimaki<\/strong><\/a>\u2026 iiiiiiiiiiii\u2026.. fiiiiiiiiiuuuuuuuuu\u2026..<\/span><\/p>\n

Amb aquestes que ja s’aixecava el sol, l\u2019\u00faltim sol de la cursa!<\/strong> Arribo a l\u2019avituallament de CONCHES<\/strong> que encara no et podies treure cap pe\u00e7a de roba perqu\u00e8 era a aquella hora que el sol ja ha sortit per\u00f2 que encara fot una rasca de collons. Entro a dins i em reben amb un munt de coques, galetes amb nutela i una llar de foc, oh que b\u00e9!!<\/strong> Jo em quedo aqu\u00ed pensava\u2026 amb lo calentet que s\u2019est\u00e0! Res, a mig fer pam!<\/strong> Arriba la que seria la 2a dona definitivament<\/strong>, la Francesa Claire Bannwarth (Una altre puta b\u00e8stia vikinga)<\/strong> la tia em mira, em saluda, em diu bon dia, agafa una galeta amb nutela i em la m\u00e0 em fa senyals volent dir \u201canem anem que queda menys per arribar, no t\u2019asseguis anem!<\/strong>\u201d jo l\u2019hi faig que si amb el cap per\u00f2 em quedo a menjar i veure uns minuts m\u00e9s i surto.<\/span><\/p>\n

Aquests minuts son els que al final em va treure a l\u2019arribada (ella finalment va arribar 15 minuts abans que jo a la meta)<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n

Jo segueixo tot \u201cxinat\u201d pensant que podria recuperar la 11a posici\u00f3<\/strong> i atrapar a la Claire<\/strong>, per\u00f2 no hi havia manera, el cos no em donava per m\u00e9s ja. Arribo a l’\u00faltim coll mitjanament alt dels \u00faltims 17 quil\u00f2metres (Coll du Blansex 1.567M)<\/strong> em paro una estona a fer un v\u00eddeo amb la gopro on es veia el Llac L\u00e9man<\/strong><\/a>!<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El final de la cursa ja el podia intuir tot i que encara em quedaven uns quilometres\u2026<\/span><\/p>\n

Agafo aire i continuo fins a l\u2019\u00faltim avituallament abans del final, a TANEY<\/strong>, al costat d\u2019un estany i unes casetes que estaven plenes de gent i hi havia un ambient de cursa brutal, pell de gallina!<\/strong> Arribo a l’avituallament i un noi molt simp\u00e0tic em dona s\u00edndria, que no n\u2019hi havia vist en tota la pu\u2026. cursa i un got de RIVELLA<\/strong><\/a> ben fresca (beguda t\u00edpica su\u00efssa, similar a una coca-cola per\u00f2 sense cafe\u00efna<\/strong>) all\u00f3 em va entrar tant i tant b\u00e9, ohhhh a sobre el noi em diu, ey man! Aix\u00f2 ja ho tens, nom\u00e9s et queden 80M D+ i tooooooot baixada fins al final\u2026.<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Jo frisava per arribar i emocionat perqu\u00e8 l\u2019aventura estava arribant a la seva fi, l\u2019hi vaig donar les gr\u00e0cies als membres d\u2019aquell avituallament, vaig fer un altre got de RIVELLA<\/strong> i GAS!! Em notava les cames destrossades, els turmells tamb\u00e9, els genolls, l\u2019esquena, la ronyonada, les cervicals, tot\u2026<\/strong> estava fet un puto cromo per\u00f2 res, ja nom\u00e9s em quedaven 12 quil\u00f2metres de baixada.<\/strong><\/span><\/p>\n

Aquella baixada es va fer interminable, mentre anava baixant ja veia la civilitzaci\u00f3 al costat del llac L\u00e9man<\/strong> i a sobre de tant en tant sentia al speaker de la cursa que anava dient comentaris i animant l\u2019ambient per la gent que hi havia per all\u00e0 i curiosos que estaven per la zona. Ja molt avall de la baixada, sento com criden, ei! ja tenim aqu\u00ed a la segona dona de la general!<\/strong><\/em> i penso\u2026 h\u00f2stia doncs no la tenies tant lluny, et deu quedar uns 15-20 minuts per arribar. Aix\u00f2 encara em va donar m\u00e9s energia per mirar d\u2019exprimir el cos una miqueta m\u00e9s fins que surto del mig del bosc i passo a trepitjar l\u2019asfalt. L\u2019asfalt dels carrers de le Bouveret<\/a> (l\u2019arribada)<\/strong> arribo a arran del llac i comen\u00e7o a resseguir el cam\u00ed que va donant la volta en direcci\u00f3 al port, que era on hi havia l\u2019arribada.<\/span><\/p>\n

Comen\u00e7o a passar pel costat de cases i de locals, restaurant, xiringuitos que estaven plens de gent per l\u2019hora que era (casi les 15:00) i que no paraven d\u2019animar-me i aplaudir-me, jo ja estava mega emocionat i intentava no perdre el trote r\u00e0pid que portava per poder arribar a meta. <\/span><\/p>\n

FINALMENT<\/strong> veig l\u2019arc de l\u2019arribada, l’speaker anunciant la meva arribada, l’Anna amb la peque en bra\u00e7os que me la volia passar per travessar la meta amb la nena en bra\u00e7os\u2026 i si!!! A pocs metres de creuar la meta, agafo la meva filla Clara i camino els 20 \u00faltims metres que quedaven amb la nena en bra\u00e7os, amb la ll\u00e0grima que em queia del patiment, sentiment i sensacions que em venien a sobre tot de cop\u2026<\/strong> Travesso l\u2019arc d\u2019arribada, el speaker em felicita, faig un peton\u00e0s a l’Anna i a la peque i m’assec a un banc que hi havia just sota l\u2019arc d\u2019arribada.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ens fem 4 fotos, jo acabo de descarregar les 4 ll\u00e0grimes que em quedaven de l\u2019emoci\u00f3, juntament amb la meva dona. L’speaker s\u2019acosta cap a mi per fer-me una \u201cmini entrevista<\/strong>\u201d pel que havia estat una cursa molt disputada amb les primeres dones i alguns corredors professionals.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de parlar amb l’speaker, ens n’anem cap a buscar les dutxes i el lloc on donaven el menjar pels corredors que arribaven.<\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed poca cosa m\u00e9s que explicar, ja se que al principi he dit que no em volia enrotllar massa, per\u00f2 al final 314 quil\u00f2metres donen per molt.<\/span><\/p>\n

Una aventura aix\u00ed, ja te la poden explicar, per\u00f2 si realment vols saber que se sent, has de fer-la, patir-la i gaudir-la.<\/strong><\/span><\/p>\n

\n

De totes maneres, per la meva experi\u00e8ncia en aquesta cursa i d\u2019altres, L’ANNA HA SIGUT CLAU PER PODER AFRONTAR TOTS ELS DIMONIS QUE M’HAN SORTIT. PEL SEGUIMENT I AVITUALLAMENT IMPRESSIONANTS, SENSE TOT AIX\u00d2, DE BEN SEGUR QUE JO NO ACABO AQUESTA CURSA. <\/b><\/span><\/em><\/p>\n

HA ESTAT UNA PE\u00c7A CLAU I IMPRESCINDIBLE EN TOT MOMENT.<\/b><\/span><\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

Gr\u00e0cies Anna, molt\u00edssimes gr\u00e0cies per ajudar-me a viure aquesta aventura fins al final!<\/b><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre estic escrivint aquestes l\u00ednies em passa pel cap cada moment (bo i dolent) viscut en aquesta dura, dura, dur\u00edssima SwissPeaks 360. Poder explicar-ho tot amb p\u00e8ls i senyals no ser\u00e0 possible perqu\u00e8 potser se\u2019m passa algun detall i a part que seria una cr\u00f2nica massa llarga i pesada de llegir. Tamb\u00e9 teniu una petita […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3707,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2},"jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[5],"tags":[407,403,57,168,405,404,32,238],"class_list":["post-3662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-run-walk","tag-desnivell-negatiu","tag-desnivell-positiu","tag-muntanya","tag-patiment","tag-suissa","tag-swisspeaks360","tag-trail","tag-ultratrail"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/p6t62L-X4","jetpack_featured_media_url":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/09\/portada.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3662","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3662"}],"version-history":[{"count":53,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3662\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3736,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3662\/revisions\/3736"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3662"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3662"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/arxiu.trailrunner.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3662"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}